| Presidència
de la Generalitat
LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana. [2014/7303] CAPÍTOL IV Catàleg de proteccions i plans especials Article 42. Catàleg de proteccions 1. El catàleg de proteccions és un instrument d’ordenació d’àmbit municipal, per mitjà del qual es determinen aquells elements territorials, espais o béns immobles que, quant als seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requerixen d’un règim de conservació específic i, si és el cas, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor. 2. El catàleg de proteccions haurà de contindre tots els elements territorials existents en un municipi sobre els quals recaiga algun tipus de protecció derivada de la legislació del patrimoni cultural, del patrimoni natural i del paisatge, així com dels instruments previstos en estes legislacions per a la seua concreció i desenrotllament. A més dels elements esmentats, el catàleg podrà contindre altres elements que, fins i tot sense gaudir de la protecció específica definida per la legislació vigent, s’estima que han de considerar-se juntament amb els anteriors, quant al seu interés local o per la seua incidència territorial i urbanística. 3. Els elements que formen part del catàleg de proteccions podran identificar-se tant individualment, com formant part d’un conjunt. 4. El catàleg de proteccions diferenciarà, almenys, tres seccions -patrimoni cultural. - patrimoni natural -paisatge A estes seccions, es podran afegir aquelles altres que s’estimen convenients per la seua presència significativa en el municipi. Cada una d’estes tindrà el contingut següent: a) Inventari d’elements i conjunts potencialment catalogables; situació i descripció general d’estos. b) Anàlisi del conjunt, criteris de valoració i selecció, criteris de classificació, criteris de protecció i integració en l’ordenació territorial i urbanística, criteris de foment i possibilitats d’intervenció. Proposta de catalogació. c) Memòria justificativa de la selecció efectuada, classificació i tipus de protecció, propostes normatives i d’actuació. Quadre resum amb les principals dades de la catalogació. d) Fitxa individualitzada de cada element i conjunt catalogat, que inclourà la seua identificació, emplaçament, descripció, nivells de protecció i ús, actuacions previstes i normativa aplicable; tot això d’acord amb els formats i les indicacions continguts en l’annex VI d’esta llei. e) Plànol general amb la situació i emplaçament de tots els elements catalogats. f) Determinacions generals que s’han d’incorporar en el pla general estructural o en els instruments d’ordenació detallada . 5. Tot pla general estructural haurà de contindre necessàriament un catàleg de proteccions, que comprendrà tot el terme municipal, amb independència que este es puga formular, revisar o modificar de manera separada; en eixe cas, s’incorporarà al registre autonòmic que arreplega els catàlegs com a instrument independent. 6. Als efectes de la secció de patrimoni cultural, es considera que conformen l’ordenació estructural els béns integrants de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, que inclou els Béns d’Interés Cultural i els Béns de Rellevància Local. 7. A fi de poder normalitzar el tractament urbanístic i territorial dels elements i conjunts catalogats del patrimoni cultural, i sense que això afecte les categories de protecció establides per la seua legislació corresponent, estos elements es caracteritzaran segons els nivells de protecció determinats en l’annex VI d’esta llei. | Presidència
de la Generalitat
LEY 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje, de la Comunitat Valenciana CAPÍTULO IV Catálogo de protecciones y planes especiales Artículo 42. Catálogo de protecciones 1. El catálogo de protecciones es un instrumento de ordenación de ámbito municipal, mediante el cual se determinan aquellos elementos territoriales, espacios o bienes inmuebles que, en razón de sus especiales valores culturales, naturales, paisajísticos u otros, requieren de un régimen de conservación específico y, en su caso, la adopción de medidas cautelares de protección o de fomento y puesta en valor. 2. El catálogo de protecciones deberá contener todos los elementos territoriales existentes en un municipio sobre los que recaiga algún tipo de protección derivada de la legislación del patrimonio cultural, del patrimonio natural y del paisaje, así como de los instrumentos previstos en dichas legislaciones para su concreción y desarrollo. Además de los elementos citados, el catálogo podrá contener otros elementos que, aun no gozando de la protección específica definida por la legislación vigente, se estima que deben considerarse junto a los anteriores, en razón de su interés local o por su incidencia territorial y urbanística. 3. Los elementos que forman parte del catálogo de protecciones podrán identificarse tanto individualmente, como formando parte de un conjunto. 4. El catálogo de protecciones diferenciará, al menos, tres secciones: -patrimonio cultural. -patrimonio natural -paisaje A estas secciones, se podrán añadir aquellas otras que se estimen convenientes por su presencia significativa en el municipio. Cada una de ellas tendrá el siguiente contenido: a) Inventario de elementos y conjuntos potencialmente catalogables; situación y descripción general de los mismos. b) Análisis del conjunto, criterios de valoración y selección, criterios de clasificación, criterios de protección e integración en la ordenación territorial y urbanística, criterios de fomento y posibilidades de intervención. Propuesta de catalogación. c) Memoria justificativa de la selección efectuada, clasificación y tipos de protección, propuestas normativas y de actuación. Cuadro resumen con los principales datos de la catalogación. d) Ficha individualizada de cada elemento y conjunto catalogado, que incluirá su identificación, emplazamiento, descripción, niveles de protección y uso, actuaciones previstas y normativa aplicable; todo ello de acuerdo con los formatos e indicaciones contenidos en el anexo VI de esta ley. e) Plano general con la situación y emplazamiento de todos los elementos catalogados. f) Determinaciones generales a incorporar en el plan general estructural o en los instrumentos de ordenación pormenorizada. 5. Todo plan general estructural deberá contener necesariamente un catálogo de protecciones, que abarcará todo el término municipal, con independencia de que el mismo se pueda formular, revisar o modificar de manera separada; en ese caso, se incorporará al registro autonómico que recoge los catálogos como instrumento independiente. 6. A los efectos de la sección de patrimonio cultural, se considera que conforma la ordenación estructural los bienes integrantes del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano, que incluye los Bienes de Interés Cultural y los Bienes de Relevancia Local. 7. Al objeto de poder normalizar el tratamiento urbanístico y territorial de los elementos y conjuntos catalogados del patrimonio cultural, y sin que ello afecte a las categorías de protección establecidas por su legislación correspondiente, dichos elementos se caracterizarán según los niveles de protección determinados en el anexo VI de esta ley |
2-Fonaments
per a introduir els elements següents al catàleg.
Quan
parlem de
patrimoni
estem
referint-nos al conjunt de béns, propietats que s'hereten i es
passen de pares a fills o que algú posseïx
com a propietari.
El
patrimoni cultural és
l'herència cultural pròpia del passat amb la qual un poble viu el
present i transmet a generacions futures.Està
constituït
per tots els bens i valors culturals que són expressió de la
identitat o
nacionalitat d'un
poble, com ara la tradició, els costums i els hàbits, així com el
conjunt de bens immaterials i materials, mobles , immobles, que tenen
un especial interés històric, artístic, estètic, plàstic,
arquitectònic, urbà, arqueològic, ambiental,
ecològic, lingüístic, sonor, musical, audiovisual, fílmic,
científic, testimonial, documental, literari, bibliogràfic,
museològic, antropològic i les manifestacions, els productes i les
representacions populars.
Els
elements als quals ens
referim , en este cas
materials, són el resultat d'una interacció entre els nostres
avantpassats
i el medi per tal de
viure... Els
recursos naturals que permetien la seua vida l'han transformat al
llarg i han donat el resultat actual.
Com
a primer recurs vital tenim l'agricultura, l'agricultura de secà ,
en una zona situada entre serres (Sant Pasqual, Les Àguiles,
Mitjana i Fontcalent ) properes al mar, i en un clima meditarrani.
Per tant estem en una zona de grans desnivells on es van abancalar
vessants entre llomes, es van dominar barrancs i barranquets i es
van fer boqueres per a aprofitar l'aigua de les escasses pluges ,
però de caràcter torrencial , que erosionaven i erosionen els
terrenys greument, deixant-los sense terra de cultiu (bancals en
terrassa, séquies, assuts, rafes, partidors, marges de pedra…).
Una
altra de les activitats vitalñs que ha perdurats al llarg del temps
i que encara continua, és l'explotació de pedreres de calcita, la
pedra d'on s'obté l'algeps : totes les llomes de la part Est de la
Partida de l'Alcoraia i Canyada Alta, Moralet (pels voltants de la
carretera d'Agost), part de les Índies, estan plenes de grans clots
, resultats d'eixes explotacions, on podem trobar forns artesanals
per a la cocció de la pedra, ja que les fàbriques amb molins i
forns elèctrics aparegueren sobre els anys seixanta del segle
passat. Per tot el terme de l'Alcoraia hi ha escarbats d'antigues
explotacions, a vegades molt xicotetes… Aquestes explotacions, que
continuen modificant el paisatge estan actives en les Llomes de les
Viudes i Alabastre (Alcoraia, Canyada Alta) i Moralet (Les
Esmoladores)...
Els
terrers, en la zona de Les Viudes, El Maldo, Lloma dels Mutxols i el
Clot de Quillot en Canyada Alta...per a obtindre argila per a les
ceràmiques han deixat grans clots, en algun cas convertits en
petites llacunes…
Les
antigues mines de cinabri en el s. XVIII, en la solana de la Serra de
Sant Pasqual, que van foradar la serra en busca del mineral i van
acabar amb tota la vegetació arbórea natural existent en la zona
i voltants…
Altres
vegades era una veta de calcita la que seguien, i ens han quedat, com
a resultat algunes trinxeres en la zona Oest i als voltants de les
mines de mercuri o els escarbats de l'explotació de les ofites, en
la zona de les Índies.
Cal
destacar les explotacions mineres de la Serra Mitjana ( pedreres
d'extracció de pedra per a fer ciment, en la cara de la solana) i
per a l'obtenció d'àrids en Fontcalent ( part Esta de la solana i
mitat de zona de l'ombria) que han canviat i estan canviant dues
fites paisatgístiques de la nostra zona.
Menció
a part mereixen les noves vies de comunicació, construïdes en el s.
XXI , que de manera perpendicular han creuat per enmig de la partida:
l'autovia de circumval·lació a Alacant (AP-7) i via del tren AVE,
que han tingut un gran impacte sobre el paisatge i el medi…Tot un
impacte ambiental que s'ha fet comptant amb corresponents estudis
que han passat per damunt dels interessos socials i la viabilitat
ecòmica...
Totes
estes activitats, desenvolupades al llarg del temps, han configurat
el paisatge actual i ens han deixat elements materials que podem
considerar com a patrimoni i que com a tal hem de preservar com a
elements de la nostra memòria antropològica i etnològica.
Per
altra part hem de considerar les vivendes, des de la més noble, Lo
Boligni, a les més senzilles, totes elles adaptades en la seua
estructura a les necessitats dels seus habitants: cambra, corral,
quadra, dormitoris, menjador. Cas a part és el de les coves-vivenda,
fetes aprofitant els desnivells tan freqüents del terreny, la
vivenda més pobra, sense dubte, sense corral ni quadra per a
animals, que han anat adaptant-se augmentant la superfície amb
elements addicionals construïts davant l'entrada i que moltes
continuen en ús actualment com a primera o segona vivenda. Es
desconeix l'època de la seua excavació. Este conjunt de coves podem
considerar-lo com un Bé de rellevància que, igualment caldria
conversar.
Com
en tota la zona mediterrània, l'aigua és un element escàs i valuós
i com a tal ha sigut tractat al llarg de la nostra història. Ens hem
referit al reg, però ens hem deixat la part més important: la
necessària per a viure les persones i els seus animals domèstics:
beure, cuinar i llavar-se. Aprofitar l'aigua de la pluja fent
cisternes per a guardar-la ( no es podien fer pous perquè l'aigua és
salada, donada l'altura i distància sobre el mar…), i buscant-la
en les serres a través de mines intentant trobar una filtració…Així
es van fer les mines de la Casa Alcoraia (barranc de les murtes i del
racó(Enriqueta)) i de la Finca Los Granados, totes elles a les
faldes de la Serra de les Àguiles, en actiu fins que es va fer el
pou sobre els plans de la serra i va assecar els tres naixements...
Curiosament,
el nom de l'Alcoraia està unit a l'aigua en Alacant i Elx, però
lamentablement els seus veïns no van poder disfrutar d'ella , no van
tenir aigua en les seues cases fins a la dècada dels setanta del
segle passat. Els brolladors van ser utilitzats pels seus
propietaris com a negoci. Queden les restes d'aquell patrimoni
hidràulic que ningú ha tingut interés en conservar , potser
perquè no s'ha sentit com a propi… Però que forma part del
patrimoni hidràulic de la història de l'Alcorai
3.-Proposta d'elements a incorporar al catàleg:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada