08 de juny 2017

Rutes de senderisme. : Les Índies i Lo Boligni.

Els alcoraiers han viscut tradicionalment de l'agricultura i de les activitats i oficis amb ella relacionats així com de l'estracció /fabricació d'algeps, ja que les llomes que l'envolten per la zona Est i Sud  han tingut, en algun moment històric, algepsars.
 De la producció de barrella per a la fabricació de sossa , activitat agrícola i industrial molt importanten el s.XIX en el Camp d'Alacant, no tenim referències.
 La ruta que proposem ens porta  a fer un passeig i vore les activitats agrícoles tradicionals: plantacions actuals i les restes d'altres plantacions abandonades, amb arbres centenaris que resisteixen   les inclemències de l'oratge; les restes d'antigues explotacions mineres: forns moruns de coure la pedra d'algeps,  algepsars de les Llomes de les Índies així com les restes  d'antigues explotacions d'ofites.

Ofita con mineralizaciones de prehenita, anfíboles y titanita por procesos de hidrotermalismo de Baños de Gilico (Cehegín) Les ofites són roques magmàtiques hipoabissals que es creu que han tingut un origen subvolcànic, és a dir, s'han originat quan un magma ha cristal·litzat en esquerdes i cavitats just abans d'arribar a la superfície.
Comercialment es denominen pòrfirs i s'utilitzen com àrids per a l'asfaltat de carreteres, pavimentació de vies de ferrocarril, etc."


 Aixímateix passarem pel costat de la casa de la finca,  la Casa lo Boligni, casa noble i senyorial  per la seua construcció, única en el seu estil de totes les partides dels voltants, una mostra  d'arquitectura rural  construïda en el s.XVIII,  formada per una part principal quadrangular, de dos plantes, acabada en una torreta, el colomer,  amb el seu penell al cim i un segon edifici adosat d'una sola planta d'altura de forma rectangular. La casa,actualment dedicada a granja escola i  seu de celebracions i esdevenimernts, tenia la seua era, per a batre la sega, a la dreta , en la part de davant. Enfront una gran cisterna, amb dues grans piques per a llavar la roba i donar de beure el bestiar i el ramat i un ample carrer, a la punta del qual estaven les garberes de llenya per a fer el foc.
La casa, en la  part rectangular  té  dues  grans portes: la principal, per on s'accedeix a una immensa entrada  on es guardaven els carros, que comunica mitjançant una gran arcada de pedra a una segona estància que dóna a la quadra, la cuina ,  el forn i les escales que comuniquen amb l'edifici quadrangular i pugen a la primera planta,  on estaven les habitacions dels casers i la vivenda dels senyors .També hi ha un portó que baixava mitjançant una escaleta al celler.... En la segona planta els alforins i les cambres on es guardava la collita. El subsol està ocupat per un gran celler construüit a  base de  precioses arcades de pedra.
 Per l'esquerra una porta comunica esta entrada amb els corrals.
  La segona gran porta d'este rectangle  dónava accés  als corrals, en la part central l'almàssera, amb planta baixa i pis, al fons,  i a l'esquerra  l'ermita , acabant l'edifici, amb una tercera porta, també en la façana.

ITINERARI                         



Xalet de Segura
El nostre punt de partida serà la plaça de la festa. Agafarem primer el camí de la festa cap avall,  a enllaçar amb el camí del
Rebolledo, que continuarem fins arribar a les cases de Segura. Just davant del xalet que hi ha a la dreta, passat el camí del Trinquet, ix un  camí per l'esquerra (potser tinga una cadena posada per a evitar el pas de vehicles a motor) que és per on ens desviarem i seguirem el camí per avall.




Hem passat per noves plantacions d'ametlers i oliveres regades per degoteig al costat d'altres antigues, regades de manera tradicional però que els seus priopietaris encara treballen.


 




 



A partir d'ara,després de passar entre un gran garrofer      i unes oliveres més que centenàries, veurem que  a la dreta ix una senda que s'endinsa per damunt les llometes i el   camí , que continua per avall , ja dins la finca Lo Boligni.
Aquí tenim dues opcions:

Opció 1.-Seguir el camí per baix de les llomes i tornar per dalt de les Índies.


Opció 2.-Desviar-nos per la senda que ix a la dreta, fer el camí d'anada per dalt de les Índies i tornar per baix.



Opció 1-Anar per baix i tornar per dalt de les Índies.

 Per l'esquerra  podem veure bancals amb vells garrofers i oliveres també centenàries que  resisteixen  i sobreviuen a pesar que han passat décades sense que ningú s'ocupara de treballar la terra on es troben.

 Per la dreta les llomes anomenades Les Índies, llomes  amb zones on es pot veure  pedra d'algeps i queden al llarg d'elles molts clots, resultat d'extraure la pedra per a fabricar-ne.
Seguint el camí,  arribarem a una zona on hi ha muntons de pedra a la vora esquerra del camí, al costat del bancal d'oliveres. Són un abocador de restes que no valien de les pedreres que queden a la dreta, on podem veure una senda-camí que ens porta a una antiga pedrera , a uns cent metres i les restes de tres antics forns  dels s.XVIII-XIX, situats al costat d'una segona pedrera, que va tornar a ser oberta en la década dels setanta del segle passat. Davant un pla  fet sobre un gran abocador de pedra inservible.







Feta la visita  continuarem el recorregut . Uns cinquanta metres més avall veurem un camí que ix per l'esquerra i que va a la casa Lo Boligni per entre oliveres centenàries.
Continuarem cap avall passant pel costat d'abocadors d'antics algepsars. A uns dos-cents metres, a l'altura del pont de l'AVE deixarem a la dreta una senda-camí   que  si seguirem ens portaria a la carretra  que comunica el camí del Rebolledo i els femers 

Continuem el cami pel costat  de les llomes i seguint-lo arribarem a la canalització que s´ha fet paral.lela a la via del tren,  que és per on ara segueix, just a la vora.




Quan arribem a  dos grans eucaliptus, final del camí, girarem a la dreta i continuarem per amunt, seguint un camí que puja  al cim , a la cresta de les llomes de les Índies, per on va una senda  que ens portarà a l'inici.
Si observem el camí, a podem veure que el terra i costats són pedres d'algeps de diversos colors i tonalitats: rogenques , grogues, blanquinoses...
Ja dalt de tot es pot veure un magnífic paisatge : al Sud, a una banda la Serra Fontcalent a la dreta, a l'esquerra el Rebolledo, davant l'Alcoraia: al fons, a l'Oest, la Serra de Sant Pasqual; al Nord la Serra de les Àguiles; a l'Est, les Viudes i la Serra Mitjana.






 

Al llarg de la senda podem veure restes de pedreres d'ofita i de clots de xicotets algepsars molt antics. Entre les llomes, bancals  amb plantacions d'oliveres i alguna figuera i garrofer.






Al final, en les llomes més baixes,  a la vora de la senda encara podem veure restes d'antics de tres forns de pedra  d'algeps.










Nota: Si no volem fer les llomes , podem tornar desviant-nos a l'esquerra i seguir el camí asfaltat que va als femers d'Alacant, tornar per darrere de la casa Lo Boligni, al camí del Rebolledo.
  L'itinerari  2, seria igual però començant per les llometes del final de les Índies.

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.trencapedres.com/article/05.pdf
Entre la Sierra de Font Calent y la Sierra Mediana, en el límite de los términosmunicipales de Font Calent, Rebolledo y La Alcoraya, se encuentra la Sierra de lasIndias, es una formación de pequeña altura constituida por una serie de lomas triásicasque casi en su totalidad están formadas por yesos y margas del Keuper. En la zonanoroeste de dicha formación se pueden apreciar restos de varias explotaciones de yesocon antiguas canteras de diseño caótico que iban siguiendo el filón explotable, tambiénse pueden observar restos de antiguos hornos de cocción del yeso. 


https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17416055

La sierra de las Indias es una formación de pequeña altura constituida por una serie de lomas triásicas que casi en su totalidad están formadas por yesos y margas del Keuper. En la zona noroeste de dicha formación se pueden apreciar restos de varias explotaciones de yeso con antiguas canteras de diseño caótico que iban siguiendo el filón explotable, y que hoy nos las hemos encontrado como si de lagunas naturales se trataran. Nos encontramos también restos de antiguos hornos de cocción del yeso. En el extremo sureste de la sierra aparecen tres afloramientos de ofitas, dos de ellos fueron explotados a principios del pasado siglo para la fabricación de adoquines que se utilizaban en la pavimentación de las calles de Alicante. Los restos de las explotaciones están muy deteriorados debido a la intemperie y a la vegetación que campa por sus anchas, aparte de la ayuda ‘inestimable’ del hombre.....


http://alcoraia.blogspot.com.es/2016/11/la-casa-lo-boligni.html


https://photos.google.com/share/AF1QipMi__9CAuT-Y9xw6jr3IZ6FWYLs8lKM-z5xuRp0Beu6fF8latmFKr0o_bnCBrkbGg?key=U3VIdnVkbkNPSXBXTXJ4bzhhR29ZX2tXMWtrTDJR



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada